RECEPTES - Cuina Mediterrània
14869
page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,page,page-id-14869,theme-bridge,bridge-core-2.5.7,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,columns-4,qode-theme-ver-24.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-6.4.1,vc_responsive

CURIOSITATS

Destaquem algunes curiositats més significatives de las receptes dels concursos gastronòmics.

NUTRICION

El poeta valencià Teodoro Llorente va escriture un poema a l'arròs amb fesols i naps. Lo més menut, que li guanya a l’altre que l’acompanya en vivor, li digué així: –«Si fores el Rei d’Espanya, ¿què dinaries tu ’vui?» Alçant lo front ple d’arraps, i soltant la llengua prompta, li contestà: –«¿Pués, no hu saps? ¡Quina pregunta més tonta…! Arròs amb fesols i naps».

HEALTH

Sabies que el Restaurant Oliva, el.labora les millors pizzes de Nàpols. I saben on està? Enfront de l'església de Sant Vicent Ferrer, segon patró de Nàpols, valencià, i com la Coca, un dels nostres referents.

VITAMINS

Segons la llegenda, el “invent” naixeria sobre l'any 1930, de la mà de la casualitat i l'oportunitat. El cuiner d'una barca de pesca que pescava entre les aigües de Piles i Oliva, Gabriel Rodríguez Pastor, conegut com Gabrielo, va decidir un dia substituir l'arròs per fideus, mentre preparava un arròs a banda.

FITNES

Perquè a l’arròs al forn s’anomena també arròs passejat? perquè les dones, el dilluns, portaven aquesta arròs, aparellat a la cassola, al forn del poble, a fi de coure’l

EL CONCURS MÉS ANTIC

L’any en què es va celebrar el primer concurs de Sueca, 1961, tenia un altre significat molt especial, ja que se celebrava el VI Centenari de la troballa de la imatge de la Patrona de la ciutat, la Verge de Sales.
Aquest mateix any, l’Ajuntament va crear la figura de la Reina de l’Arròs. En aquesta primera edició la triada va ser Ana María Ortells, filla del colliter Sr. Antonio Ortells, i l’encarregat de comunicar a la Reina la seva elecció va ser el regidor de festes, Antonio Segarra Serrano. La data en concret que es va celebrar l’I Concurs de Paelles va ser el 24 de setembre de 1961.
Al llarg dels seus 60 anys d’història vàries han estat les categories de participants. En la primera època (1961-1978) s’entremesclen cuiners professionals amb aficionats sense distinció
Des de 1979-1983, el concurs es torna popular íntegrament, sent la recepta de la paella valenciana de mariscos.

ELS ORÍGENS DEL PUTXERO

Els orígens del Putxero són prehistòrics, època en la qual posaven a escalfar al costat d’unes pedres bullint, carn, herbes aromàtiques i aigua. En el segle XV, existia un plat sefardita, la “adefina”, que possiblement va ser l’ascendència de tots els bullits. Aquest s’elaborava durant el divendres nit i es menjava durant el “shabat”; es componia de xai i cigrons submergits en una olla que s’enterrava en el caliu del fogó per a sotmetre’l a una cocció lenta. En el segle XIX, se servia en les tavernes de València sopes, olles o guisats, que venien acompanyats de pa, postres i vi; tot això pagant uns reals.

LA TRADICIONAL PAELLA DE LA VALLDIGNA i LA PAELLA DE FETGE DE BOU

La paella valenciana que cuinen a les cases de la comarca de La Valldigna i La Safor, destaca per les sabroses pilotetes, quan al matar el conill, feien servir la seua sang per fer-les. Hui en dia ha evolucionat per l’adaptació alimentària als hàbits o exigències actuals, fent-les amb carn de porc, pinyonets, julivert, canella… Així de tradicional és també la gamba del pobre, és a dir, el pebre que li aporta un color i aromes únics.

Dos paelles tradicionals i d’aprofitament són, sens dubte, la paella de fetge de bou de Meliana i dels pobles de l’Horta Nord, on criaven bous i bestiar. Compten de generació en generació entre els vilatans: “Quan tocava sacrificar un bou, el portaven caminant fins a l’escorxador del Cabanyal, al carrer Serradora. Allí es venia la carn de l’animal i al propietari li regalaven el «fetge i els lleteroles» i es feia per a menjar la típica paella de fetge de bou.

SABOR I TRADICIÓ A ALCÀSSER

Aquestes jornades arranquen  gràcies a  Santi Hernández i els germans  Paquito i Jaume Marí del Restaurant K-anròs a la citat d’Alcàsser., amb la finalitat de trobar i conèixer els orígens d’aquells productes que consideren referents dins de la gastronomia de la nostra terreta.

Un esdeveniment organitzat minuciosament al costat d’un gran equip de treball que pretén descobrir l’experiència viscuda de cadascú dels participants. Sabor i Tradició busca productes amb senya d’identitat pròpies i amb una qualitat diferenciada de la resta de productes. Aquests productes van de la mà de persones que viuen el seu treball amb passió, cura i una dedicació exhaustiva. Persones pròximes i molt humanes que volem conèixer de primera mà.

Unes jornades que es consoliden any rere any i que pretén reunir el milloret dels diferents sectors   de la gastronomia, amb la finalitat d’enriquir  a  través  de xerrades  i degustacions  a tots els assistents. Vins, cerveses, formatges, embotits, arrossos i productes tradicionals faran volar els nostres sentits.

Concurs Nacional Olla de Carabassa Vicente Granero Vila de Serra

Ingredients (per a 6 persones):

5 litres d’aigua

600 grams de carabassa de les de rostir, netejar la pell i les llavors, tallar-les en tacs

300 grams d’arròs

300 grams de creïlles pelades i tallades en tacs

300 grams de napicol pelat i tallat en tacs

200 grams de fesols, posades en remull des de la nit anterior

2 cullerades xicotetes de sucre

Uns brins de safrà

Sal

Elaboració: posar en una paella un doll d’oli amb quatre grans d’all pelat en rodanxes i 150 grams de ceba tallada en daus petits. Quan la ceba estiga transparent, afegir una culleradeta de pebre roig dolç i una tomaca madura ratllada.

 

Tot sofregit, abocar en una casserola de fang, incorporar l’aigua i les fesols i deixar coure durant 45 minuts aproximadament. Aquest temps depèn dels fesols. A continuació, incorporar la carabassa, creïlla i napicol i deixar coure uns 10 minuts. Afegir 300 grams d’arròs i continuar la cocció durant 15 minuts sense deixar de remoure fins que es comprove que l’arròs estiga cuit. Rectificar de sal i servir per gaudir d’una gastronomia tradicional a Serra.

A %d blogueros les gusta esto: